Gaseta

La gaseta (de l'italià gazzetta) fou el principal format de la premsa periòdica des de principi del segle xvii arreu d'Europa.^[1] És un element destacat de l'etapa de la història del periodisme anomenada periodisme antic.

Etimològicament, Gaseta és un manlleu del francès, que al seu torn és l'evolució que al segle xvi va patir la paraula italiana gazeta, que era el nom de la moneda de la República de Venècia. Gaseta era la paraula amb la que s'anomenaven els diaris a mitjans del segle xvi, quan el primer diari de Venècia costava una gaseta.^[2] L'ús del terme, amb diverses variants, roman en nombroses llengües modernes.

Apareixien setmanalment i en quatre pàgines recollien notícies breus, principalment sobre política i aspectes militars.^[1] Suposaren l'inici de la difusió periòdica de notícies impreses entre un públic nombrós i heterogeni per part d'un emissor institucionalitzat.^[1] Tal com va mostrar Tobías Peucer en una tesi del 1690, en aquell moment ja s'utilitzaven les "sis w" ^{[Cal aclariment]} per redactar notícies.^[1]